Esperem que gaudiu amb les nostres composicions. Bona lectura.
Aquí teniu una altra entrega del Binomi Fantàstic. Aquesta vegada estava un poc condicionat: el professor proposa una part del Binomi i acota el camp en què ens movem amb llibertat. Fem una prova a veure si endevineu quines són les propostes de redacció.
Espero que ho passeu bé llegint.
La pantera i el tractor.
un dia un un zoo va fugir una pantera negra. Va espantar a tota la gent de la ciutat i la gent se'n va anar corrent a la seua casa. La pantera com tenia fam es va menjar una xiqueta menuda. La pobra xiquetqa es va morir a l'instant. Els propietaris del zoo estaven buscant a la pantera tota l'estona i van cridar a la policia. La van buscar però la pantera s'havia amagat en una obra en construcció.
Es fa quedar allí fins que es va calmar la situació. El dia següent la policia no l'estava buscant molt i la pantera va decidir sortir a fer una volteta.per menjar un poc ja que tenia fam. Va arribar a una carnisseria i es va menjar tota la carn que tenia el carnisser. Aleshores un home va vore que la pantera s'havia enfurit molt i va cridar a la policia. La pantera com que no sabia res se'n va anar al lloc on s'havia amagat per primera vegada. Com que eixa obra estava en construcció i hi havia treballadors, un tractor la va agafar i la va tornar al zoo. La pobra pantera estavan plorant perquè no tenia llibertat.
Badre.
El goril·la i el tren.
Una vegada un goril·la que s'havia escapat del zoològic i els policies i la Guàrida Civil anaven buscant-lo. Ells no podien contra el goril·la, llavors van deixar-lo lliure per la ciutat. Un més després el goril·la va atracar el Mercadona, però va dir que no volia fer res, que sols volia agafar els plàtans i per això ho havia fet. Poc després el goril·la va agagar l'avió i va volar fins Los Angeles. Uns quants dies després ell es trobava avorrit i va decidir agafar el tren a Nova York. Una vegada va arribar el goril·la va pujar a l'Empire Square i els policies va intentar pujar a per ell, però estava molt alt i els faia temor. El goril·la es va cansar d'estar lliure i se'n va tornar al zoo, però esta vegada al de California. Ell va ser l'animal que més volia la gent i gràcies a ell va ser l'Estat amb més turistes d'Amèrica del Nord.
Agustí.
Les picardies del Tigre.
Això era una grua que va anar a treure un cotxe perquè era dia de mercat i havien de llevar tots els cotxes del carrer on es feia el mercat. Havien llevat tots els cotxes menys un que es va quedar allí i la policia va cridar a la grua. Pel mercat s'havia escapat un tigre i l'amo del tigre estava comprant calçotets i no es va donar compte que el seu tigre se li havia escapat.
El tigre estava fart del seu amo perquè no jugava amb ell i de vegades fins i tot s'oblidava de donar-li menjar. Aleshores el tigre es va assabentar que venia la grua a agafar un cotxe i ell, abans que vinguera la grua, va pujar al cotxe just en el moment que venia la grua. Ell va fugir amb el cotxe i la grua anava darrere d'ell. Va resultar que els conductors de la grua eren tigresses...
El BINOMI FANTÀSTIC.
Com? Què? Qui?... Sí el Binomi Fantàstic! La nova proposata creativa del Taller de Valencià. El que aneu a llegir ara us pot semblar estrany. Tot sorgeix de la combinació del nom d'un electrodomèstic i un nom comú a l'atzar. Havíem de crear una història en tres línies. La primera oració d'aquestes tres ha de contenir els dos noms. Després en dues oracions més hem de contar la història. Però no acaba aquí l'activitat de creació.
Més endavant s'allargava la història amb uns condicionants: la primera oració ha de coincidir amb la de la narració curta, pel mig podem incloure i modificar el que vulguem però per acabar ho farem amb la mateixa frase que la història curta. En llegir-ne dues comprendreu com va el joc. Segur que us agrada. Ara veureu les narracions que hem creat al Taller de Valencià, tant 1r com 2n d'ESO.
EL LLAPIS I LA RENTADORA.
Això era i no era, una rentadora i un llapis.
El llapis es va trobar a la butxaca d'un xiquet.
El llapis es va fer amic de la rentadora.
Això era i no era, una rentadora i un llapis. Tot va començar en l'escola. El xiquet arriba tard a casa i per axiò recull les coses el més ràpid possible. Es deixava el llapis a la taula i quan se'n va adonar el va posar a la butxaca dels pantalons.
En arribar a casa es va posar a fer els deures mentre el llapis estava trist preguntant-se el teurien d'allí. Llavors quan la mare li demana els pantalons al xiquet per rentar-los, el llapis acaba a la rentadora. El llapis quan estava allí en aquell lloc fosc escolava una veu. Ell llapis no entenia d'on podia sortir aquella veu. El que no sabia era que la veu era de la rentadora. Finalment, el llapis es va fer amic de la rentadora.
Rosa.
LA MUNTANYA I LA RENTADORA.
L'altra nit vaig somiar que em trobava al cim d'una muntanya i vaig veure una rentadora.
La vaig tocar i vaig caure en un forat sense fi.
El somni es va acabar.
L'altra nit vaig somiar que em trobava al cim d'una muntanya i vaig veure una rentadora. Aquesta funcionava amb llum solar i em va sorprendre molt. Poc a poc em vaig acostar a la rentadora i la vaig tocar... Sense saber com vaig caure en un forat sense fi i el somni es va acabar.
Natalia.
FRIGORÍFIC I JAQUETA.
Hi havia una vegada una jaqueta i un frigorífic.
El frigorífic estava comprant en el supermercat i de sobte va tindre molt de fred.
No va tindre més remei que posar-se la jaqueta d'aquell xiquet encantat.
Hi havia una vegada una jaqueta i un frigorífic. El frigorífic treballava en el supermercat i sempre anava molt elegant, amb arracades i un vestit blanc molt bonic. Però això no va durar molt, perquè al frigorífic el van traslladar al costat d'un congelador, ja que així els clients podien agafar els productes amb més facilitat. El frigorífic es va posar molt trist. Una nit quan el supermercat estava tancat el frigorífic es va posar a plorar sense que ningú l'escoltara quan, de sobte, va aparéixer una fada i li va dir:
- Demana un desig.
El frigorífic va dir:
- Vull una jaqueta per a calentar-me.
No va tardar molt. En un segon fa tenia prop un xiquet amb jaqueta encantat.
No va tindre més remei que posar-se la jaqueta d'aquell xiquet encantat.
Nihal.
... (continuarà...)
SUGGERIMENT.
Voldríem fer-vos un suggeriment. Proposem microrelats a partir d'aquest conte traduït de Mario Benedetti. Podeu enviar-los al correu pereprofe@gmail.com. (No cal que sigueu alumnes. Totes les aportacions seran publicades en aquest blog. Microrelat no superior a 20 línies).
Descalços.
Quan caminem descalços per la vida, coneixem un poc una altra definició del món. Els peus reben en les seues plantes el sentit exacte d'allò que xafen, bé siguen taulells, camps, camins, herbes, empedrats, prats, bulevarsm turons, senderes o andoles.
Lentament, els peus van aprenent què és la terra, o siga aquest planeta que ens ha tocat en sort. les plantes descalces comencen ignorants, però lentament es van tornant sàvies. La superfície per la qual caminem té el seu llenguatge i ens va instruint. Els peus descalços envien el seu informe i gràcies a aquesta gratuïta nuesa, anem aprenent quelcom més, tan dels demés com de nosaltres mateixa.
El món del descalç no necessita filtres, simplement ens dóna lliçons de les diferents realitats.
Els peus poden danyar-se i deixen petjades de sang, que solen servir de guia als descalços de segon rang. Nosaltres mateixa quan anem descalços pel nostre entorn, arribem a creure impúnement que el món és nostre. Però no ho és. Poques vegades és d'altres descalços més avançats, i altres vegades pertany a certs fantasmes que mai deixen petjades.
No sé perquè tinc la esbojarrada intuició que el món acabarà perteneixent als descalços. que em perdonen els peus nuets de l'homo faber omnipotent.
(Homo faber: home obrer)
Mario Benedetti, Vivir adrede. Ed Santillana (2009).
Els Limericks.
Limerick és una tècnica poètica que consisteix a contar en cinc versos una història. Els versos no han de tenir una llargària predeterminada i tampoc és obligatori rimar-los. Es tracta més aviat d'aconseguir un efecte graciós en el lector i té com a particularitat que en l'últim vers hem de tornar al sentit del primer vers.
En el Taller de Valencià ho hem treballat tant els de 2n d'ESO com els de 1r. El resultat és impressionant, lluminós en molts casos i divertit en la seua majoria.
mehandi. Tot un plaer per a la vista del professorat. Des d'aquest humil espai gràcies a tots i totes.
Badre.
Hola, hola!, aquí estic jo
però no estic al 100%.
Per això estic aquí
fent un limerick
i estic fet un embolic.
Hicham.
Hi havia un futbolista
que sempre anava de xulo.
Ell deia: - si sóc tan ric i tan guapo,
perquè la gent em té mania?
El futbolista era el més xulo que hi havia.
Laura.
Un parotet.
que li encanta volar per dalt de l'aigua
per on viu sols hi ha un riuet
els seus pares li diuen que es van a mudar
i mira per on acaben tots en la mar.
Nihal.
Cada nit surt la lluna
i jo em poso en la finestra
a pensar
què podrà passar en aquest món
pobre jo que estic en la lluna.
Anuar.
Hi havia una vegada, un xic.
Un xic que es pensava que era molt popular.
Però un dia el van amenaçar
i el cap li volien tallar.
Pobre xic popular.
Hanan.
Hi havia un llibre gros
un llibre de poesia en valencià.
Un dia quan bufava el vent
volen totes les seues lletres
i el llibre es va quedar molt prim.
Un cor dur,
està enamorat.
Enamorat d'un altre cor molt dur
com són tan durs no es poden estimar
aquest sentiments els desfà.
Leticia.
Al llibre Ramiro
li agradava llegir-se a si mateix.
Tenia escrits encanteris i,
per llegir-se a si mateix en veu alta
en sopa de lletres es va convertir.
Ep!, al tanto! Aquesta joventut puja molt forta. Creativitat a dojo per al gaudi del personal: entretenint-nos i aprenent. Simplement, comenceu a ser genials.
Espereu, que hi ha més! Els de primer també han fet la seua feina. Havíem dit que pugen forts i fortes... Doncs agafa't que fa fort, l'alumnat de 1r d'ESO ha fet els següents Limericks;
Raduan.
Hola vull ser Cristiano Ronaldo
no puc dir que sóc cristià
perquè sóc musulmà
resar i resar cinc vegades al dia
perquè no sóc Cristiano Ronaldo.
Ricardo.
Una goma de color verdno para de borrar
vol borrar-ho tot
un dia es va trencar
una goma de color verd es munta de nou.
Agustí.
Es un xic que fa skate
va sempre amb el gorro
està a la plaça Constitució
a una font molt gran i
amb l'skate es va caure.
És un estoig
de color negre
està a la taula
amb un xic fent deure
es cau de la teua i es queda buit.
No volem saber-nos-en res si algú d'aquests jóvens es torna boig i es fa escriptor/a. Des d'aquest espai declinem tota responsabilitat en el govern; que és qui té la culpa de tot.
Gràcies a tots i totes per escriure com ho feu, per estimar la vostra creativitat i compartir-la amb nosaltres. Il·lusió, sí!, imaginació, sí!, alegria, sí!, sí!, sí!
Gràcies a tots i totes per escriure com ho feu, per estimar la vostra creativitat i compartir-la amb nosaltres. Il·lusió, sí!, imaginació, sí!, alegria, sí!, sí!, sí!
APRENEM DELS DEMÉS; IMITEM UN POEMA.
Salut!
Seguidors, seguidores: persones curioses en general... Seguim gaudint amb el Taller de Valencià. Passem a mostrar-vos els poemes que ha realitzat l'alumnat del Taller de Valencià de 2n d'ESO. En aquesta ocasió hem practicat la tècnica d'imitació d'un poema. Anem a contar-vos en què consisteix.
Partim d'un poema base (en aquest cas partim del poema "Al meu poble" de Vicent Andrés Estellés dins el poemari Mural del País Valencià. Després de gaudir amb la lectura d'aquest poema homenatge a Burjassot, poble on va nàixer Estellés, volem homenatjar els nostres pobles. Alguns parlem de Benicarló i altres ho fem del nostre poble natal.
De tots i totes hem aprés dues coses: som capaços d'expressar el que sentim amb els nostres poemes i qui perd les arrels perd la identitat.
Aquestes són les nostres composicions:
AL MEU POBLE.
Ara vaig a dir un nom
un nom d'una ciutat
nom que prové de l'àrab
un bonic nom: Zagora.
Zagora on vaig nàixer
on veia les palmeres
amb dàtils i dolces palemeres
que planyen Zagora.
Zagora, província i ciutat
i Ait Ouaziu les millors terres
Zagora ciutat meua
ciutat meua i dels meus.
Zagora terra i gent
cases i carres
uns parcs plens de gent
un gran pou d'aigua.
La miro, la veig, la sento
com un pa en l'alcavor
baixava sense rent.
Una fúria, una amistat.
Fou en un principi una caseta
un hort. L'abraçava al passar el camí.
Hi havia gent que el feia dia a dia
i creixia ràpidament la ciutat
el seu cor era un hort gran.
Dic el nom amb humilitat
amb amor dic: Zagora
Si hi ha un gran pou i un gran hort en entrar a la ciutat
Hi ha un altre als peus d'Ait Ouaziu.
Khadija.
Ara parlaria d'una ciutat
una ciutat plena de vells records
una ciutat anomenada Rabat.
Oh!, ciutat meua, sempre pensant en tu
en les coses boniques i roïnes
ciutat meua i de tots
ciutat dels meus avantpassats
ciutat amb carrers amunt i avall
carrers pintats de felicitat
de gent que passa cada dia,
cada nit i cada moment.
Gent a qui sols importa viure
aquell moment, un moment que els diu tot.
Rabat, terra i mars,
edificis i castells.
La miro, la veig i sento
Com un amor cap a ella,
un amor que mai
no ha pogut esborrar-se dels meus pensaments.
Pluja vent i calor,
era en principi un xicotet poble, un poble
ple de vells records, records
que estaven per totes les parts
pels carrers, platges i parcs, records que
fins ara són el meu tresor. Us convido
per conèixer aquells ciutat. La ciutat
on vaig nàixer, on vaig obrir els meus ulls.
La ciutat que em va ensenyar a comprendre aquelles coses,
les coses per les que estic escrivint aquest poema.
Un poema amb moltes emocions que descobrir.
Dic el nom amb molt amabilitat, amb molt d'amor dic: Rabat.
Zineb.
La mar és molt blava, és molt bonica
L'aigua quan es beu té beneficis.
La gent està molt bonica.
A la compra jo vaig amb la meua família.
Al matí m'agrada treballar perquè hi ha un sol molt fort
Passejar per la tarda amb el gos
Perquè la població és molt gran.
La població és meua i es diu: Alhozema.
Fàtima.
Ara escriuré un nom
un nom de camp i de festa
que em dóna felicitat
un vell poble: Benicarló.
Benicarló on vaig créixer.
On veia festes i alegries.
Uns habitants plens d'esperances i
amabilitat. Benicarló camps i festes.
I Marcelino Domingo
dirigint tots els actes.
Benicarló, poble meu,
poble meu i dels meus.
Benicarló, camp i festa,
alegria i amabilitat.
Un parc ple d'alegria,
una ermita de Sant Gregori,
una font de colors.
L'odio, el sento i l'estimo.
Com un cor torrat
et donava un bon apetit.
Una torre, la torre dels collons.
Fou, en un principi, una torre.
Fou una torre, rodejada de cases,
L'estimava, en passar pel costat.
Hi vivien també uns camperols,
Camperols de carxofes, matí a matí.
creixia de cop en cop la població
el seu cor era deliciós.
Dic el nom amb alegria,
Castament dic Benicarló.
Si hi ha una rotonda decorada en entrar al poble
hi ha una algra al mig del poble.
Ibrahim.
Ara escriuria un nom
un nom verd i roig.
un gran nom: Marroc.
Marroc el meu origen
Marroc el meu cor.
Marroc camp i terra,
fruits i cultius.
Uns colors il·luminant
el meu cor,
els colors verd i roig
Un poble tan bonic
amb places i camps
cases i carrers.
El miro, el veig, el sento,
Com un te calent.
Hi havia també unes gents,
les gents que el feien dia a dia.
Dic el nom amb humilitat
castament dic: Marroc.
Anuar.
Amb aquests homenatges als nostres orígens diversos ens acomiadem fins una altra.
ELS HAIKÚS.
Vam proposar treballar els Haikús i en vam aprendre.
Haikú; tècnica poètica japonesa que transmet sensacions i emocions.
Pot anar acompanyada de música en la seua lectura i és característic el seu to suggerent provocat per la brevetat de la composició.
Us proposem la lectura d'aquests Haikús elaborats per l'alumnat del Taller de Valencià de 1r d'ESO de l'IES Joan Coromines.
Llegiu-los amb la mateixa calma amb que va ser escrits.
L'escola de Haikús.
Demà anirem tots
a l'escola de Haikús
per jugar i aprendre.
Hasna
El Taller de Valencià.
En valencià
jugo sense parar, perquè
estic molt a gust.
Raluca.
El Quadrat màgic.
Pots escriure
perquè és un quadrat
molt fantàstic.
Gabriel
La Rosa.
M'agraden les roses
i les col·lecciono
fan bona olor.
Laura
El Futbol.
El futbol mole
porter jo sóc, ara mateix
pilotes paro.
Agustí
Esta tarde jo
jugaré a futbol
amb el meu germà.
Raduan.
Demà entrenaré
és fàcil jugar a futbol,
jugar amb amics.
Lahcen
La festa.
Demà és la festa
dels haikús. Anirem
tots i amb regals.
José.
Anar a jugar.
Demà anirem
a jugar i somriure
tots junts jugant.
Badre.
La parella.
El sol, la lluna
giren entre la terra
ells fan parella.
Michaela
Una Rosa.
Les roses són belles
cada una una pena
deu o quaranta.
Jenny
La son.
Estic cansada
d'alçar-me a les set del matí
i no fer siesta.
Iris
L'escola.
L'escola és per
estudiar i aprendre.
Vull anar a estudiar.
Mohamed
Fins aquí una mostra de les nostres habilitats en la composició de poesia amb tènica japonesa en català.
El Taller de Valencià vol desitjar que tots els éssers vius que habiten al planeta terra siguen feliços.
Salut.
