PRIMER DE BATXILLERAT

ACÍ ESTÀ L'ENLLAÇPER FER EL TREBALL DEL LLIBRE DE LECTURA DE LA TERCERA AVALUACIÓ. MOLT DE COMPTE PERQUÈ EL TEMPS SE'NS TIRA A SOBRE!
http://carmemiquel.com/mes-sobre/


RECORDA TAMBÉ QUE TENS LES ACTIVITATS QUE ANEM FENT A CLASSE!

ATENCIÓ, MOLTA ATENCIÓ, HA TORNAT A VINDRE EL HAKER I HA DEIXAT UNA SÈRIE DE PROPOSTES PER A LES PREGUNTES DE L'EXAMEN DE LA SEGONA AVALUACIÓ. 

1.   Serà un text i tu hauràs de dir si narratiu o argumentatiu i per quins motius. Tots els motius que cregues necessaris: com és el narrador o els personatges (i més coses) si és narratiu o quina és la tesi o quina classe d'arguments hi apareixen (i més coses) si és argumentatiu.
2. Substitueix els complements subratllats pels correponents pronoms febles. (Apunts i activitats corresponents)
3. Una sobre perífrasis verbals o sobre l'ús del gerundi. (Pàgines 135 i 137)
4. Tradueix al valencià les següents locucions adverbials. (Vaja, no les sé tampoc; però les trobaràs a la pàgina 139)
5. Aquesta serà ( no sé si pràctica o teòrica) sobre el quadre que hi ha a la pàgina 142.
6. Aquesta és fàcil: o l'activitat 15 de la pàgina 200 o la 20 de la pàgina 202.
7. No la sé. O diferències entre novel·les cavalleresques o de cavalleries (ho vam veure amb apunts) o el Curial e Güelfa (activitats 4 i 5 de la pàgina 302).
8. Per què Tiran t lo Blanc és una novel·la moderna o personatges del Tirant.
9 Aquesta no la sé. No sé, però segurament, segurament (segur) serà d'ortografia (accents, dièresis, ortografia dels fonemes alveolars fricatius o palatals africats o fricatius o coses d'aqueixes que us agraden tant i tant).

PROBLEMA IMMENS; NO M'HE ACLARIT A PENJAR EL MAPA. ACÍ TENIU PERÒ UN ENLLAÇ...

COMARQUES DEL PAÍS VALENCIÀ

IE, IE, MOLT IMPORTANT: POSSIBLES PREGUNTES DE L'EXAMEN DE LA PRIMERA AVALUACIÓ. LES HA POSADES UN HAKER D'AQUESTOS, SEGUR...
1. Llig aquest text i respon (el text encara no el sé, ja us el diré el dia de la prova)
a) Identifica les funcions del llenguatge que hi apareguen. (pàgina 10)
b) Busca al text els elements díctics i els mecanismes de manteniment de referència lèxica. (pàgines 28 i 29)c) Digues a quin àmbit d'ús podem adscriure el text i a quina tipologia textual pertany. Justifica mínimament la resposta. (pàgines 35 i 36)
d) Busca al text paraules que tinguen els següents fonemes consonàntics. (pàgines 101 i 102)
e) Per què és obert l'accent de la paraula (ENCARA NO LA SÉ) o per què es oberta la vocal de la paraula (TAMPOC NO LA SÉ!). (pàgines 113 a 117)
f) Per què porta dièresi la paraula (OSTRES, TAMPOC ME LA SÉ AQUESTA!) o justifica l'ortografia de l'oclusiva final d'aquestes paraules (JA LES VEUREM EL DIA DE L'EXAMEN). (pàgines 112 i 118)
2. Factors que interven en els registres o característiques de l'estàndard. (Apunts i pàgines 176, 177 i 178)
3. Orígens de la llengua, dels segles V a XII. (pàgina 238)
4. Gèneres trobadorescos o l'obra de Ramon Llull (pàgina 248 i resum i pàgina 256 i resum)

BLOC 4
LA LITERATURA TROBADORESCA


ELS TROBADORS I ELS JOGLARS
Després de la caiguda de València (1238), les terres valencianes s’incorporen a la Corona d’Aragó i a poc a poc desapareixen la cultura i els costums musulmans per entrar n la literatura romànica.  
La poesia provençal fou la més important a Europa des del segle XI al XIII. Es fa servir aquesta llengua pel prestigi.
Els poetes ja no escriuen en llatí, ho fan en provençal. També fan la música. El joglars, de condició més humil, eren els encarregats de difondre les composicions.


L’AMOR CORTÉS
És el tema de quasi tota la poesia antiga escrita en provençal i influí molt en la poesia amorosa anterior. Reflecteixen dos pilars bàsics de la societat medieval:
  1. LES RELACIONS DE VASSALLATGE
La fidelitat amorosa a la dona era com el jurament entre el senyor i el vassall. La dona s’anomena midons (meus dominus); era l’esposa del senyor al qual havien jurat fidelitat.
  1. RELIGIOSITAT
Devoció a la Verge Maria, defensora dels pecadors, bondadosa. Per als moralistes medievals però, la dona era l’origen del pecat i causa de la pèrdua del paradís.
Les relacions amoroses estan basades en un amor adúlter i en una admiració espiritual. Alguna vegada aquesta admiració podia anar més enllà i a través dels lausengiers, el marit gilós podia descobrir-los.
 
MODALITATS POÈTIQUES DE LA POESIA TROBADORESCA
Segons l’estil
TROBAR LEU
Llenguatge lleuger, senzill i directe.
TROBAR RIC
Llenguatge ornamental, amb molts recursos expressius.
TROBAR CLUS
Llenguatge complicat, conceptual, ple de figures retòriques semàntiques i de pensament.
Segons el tema tractat
CANÇÓ
Lloança i idealització de la dama.
SIRVENTÉS
Moralització, propaganda política o sàtira.
PLANY
Lamentació per la pèrdua d’un gran personatge.
PASTOREL·LA
Explica l’encontre amb una pastora.
ESCONDIT
Excusació davant la dama per haver traït el secret amorós
ALBA
Lamentació dels enamorats que s’han de separar després d’haver passat la nit junts.
TENSÓ
Debat poètic.
DANSA
Composició per ser ballada.
ELS NOSTRES TROBADORS
Els més coneguts són: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Guillem de Cervera
Entre les trobairitz (dones que fan poesia trobadoresca) destaquen la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorques.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Els primers textos historiogràfics foren traduccions del llatí fetes en algun monestir com el de Ripoll (De rebus Hispaniae, Gesta comitum Barcenonemsium).
Durant les segona meitat del segle XIII apareixen les cròniques de Jaume I i Bernat Desclot. Durant la primera meitat del XIV, les de Ramon Muntaner i Pere III. Aquestes obres fomenten el patriotisme perquè exalten l’esperit nacional al voltant d’un heroi, justifiquen la política dels reis d’Aragó i donen una visió providencialista de la història en què es mostra com Déu fa costat a les potències polítiques d’aquests reis.
LLIBRE DELS FEITS O CRÒNICA DE JAUME I
Jaume I parla dels seus avantpassats (hi inclou cançons de gesta prosificades), de la conquesta de Mallorca i de la conquesta de València.
Les principals característiques de l’obra són:
  1. Llenguatge popular i improvisat propi de qui dicta perquè un altre escriga.
  2. Participació directa en els fets narrats; ús del plural majestàtic (nos, 1a pers. plural)
  3. Esperit militar i heroic. Descripció detallada de batalles i estratègies.
  4. Sentiment religiós i providencialisme. Constants referències a la devoció religiosa; Déu sempre afavoreix el rei.
  5. Moralitat i didactisme propi de totes les obres de l’època.
LLIBRE DEL REI EN PERE D’ARAGÓ I DELS SEUS ANTECESSORS TAMBÉ ANOMENAT CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
L’autor, Bernat Desclot, va ser un funcionari de la Cancelleria Reial i va escriure la seua crònica entre 1238 i 1289. Tracta sobre el regnat de Pere II el Gran.
Les principals característiques són:
  1. Utilitza com a fonts prosificacions de cançons de gesta, documents històrics anteriors al regant de Pere el Gran, documentació administrativa i testimonis directes.
  2. Aporta informació sobre la política exterior de la Corona d’Aragó i d’altres estats europeus; en va ser testimoni presencial.
  3. No és objectiu en la descripció del rei Pere. En mostra la seua admiració i el descriu com si fóra una llegenda.
CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
Muntaner va ser un cavaller de vida novel·lesca. Participà en la conquesta de Mallorca, lluità contra els francesos a Sicília i protagonitzà moltes altres missions al servei de la Corona d’Aragó.
En el seu llibre narra les seues gestes al servei dels reis de la Corona, especialment de Jaume II i Alfons III.
Les principals característiques són:
  1. Monarquisme, patriotisme i providencialisme.
  2. Religiositat, reflexions didàctiques i moralitzadores.
  3. Detallisme en la descripció de batalles; només de les guanyen, les altres les passa molt per damunt.
  4. Obra destinada a la lectura col·lectiva. Utilitza recursos dels joglars per mantenir l’interés de l’auditori: “Què us diré...?”
  5. Llenguatge senzill i directe, amb refranys i girs populars.
  6. Empra la primera persona per deixar constància de la seua participació en els fets i la segona persona per dirigir-se a l’auditori.
CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS
Pere el Cerimoniós va ordenar, dirigir i revisar aquesta crònica. Consta d’un pròleg, sis capítols i un apèndix. El primer capítol va dedicat a son pare, Alfons el Benigne, i hi destaca l’annexió de Sardenya. La resta de l’obra abasta tot el seu regnat.
Les principals característiques són:
  1. No utilitza cançons de gesta prosificades ni recrea l’heroisme èpic de les anteriors. No és un rei cavaller sinó un polític, per això parla d’intrigues polítiques i gestes diplomàtiques.
  2. Llenguatge elegant i solemne, amb fórmules administratives i legals.
  3. Frases llargues ben ordenades i ben travades que s’apropen a la prosa humanística del segle XV.
  4. Redacció autobiogràfica que alterna records personals amb documents administratius.
CRONOLOGIA
Alfons el Cast
1154

Pere I el Catòlic
1196 – 1213

Jaume I el Conqueridor
1213 - 1276
Llibre dels feits
Pere II el Gran
1276 - 1285
Crònica de Bernat Desclot
Alfons II el Franc
1285 – 1291

Jaume II el Just
1291 - 1327
Crònica de Ramon Muntaner
Alfons III el Benigne
1327 – 1336
Crònica de Ramon Muntaner
Crònic a de Pere el Cerimoniós
Pere III el Cerimoniós

Crònic a de Pere el Cerimoniós



REDACCIONS
1. Revolta juvenil a Londres. Agost 2011
2. Veig massa la tele?
3. "Encara tenia fam quan..."
4. Activitats dels tres primers contes de Demà a les tres de la matinada
5. Activitats dels quatre contes següents de Demà a les tres de la matinada 
6. Activitats del "Reportatge del dia repetit" de Demà a les tres de la matinada
7. Activitats del "Reportatge de l'esbós de la mort" de Demà a les tres de la matinada 
8. Activitats del "Reportatge del monument de Sonilles" de Demà a les tres de la matinada
9. Conte del treball del llibre de lectura.  
10. Narració article d'opinió sobre la violència de gènere. 

REDACCIONS SEGONA AVALUACIÓ
1. Text argumentatiu: La banca ètica.
2. Redacció: La puntualitat
3. Activitats sobre el llibre de lectura Tirant lo Tirant

REDACCIONS TERCERA AVALUACIÓ 
1. La importància d'expressar-se correctament
2. El final de curs.  



MATÈRIA DE LA PRIMERA AVALUACIÓ
BLOC 1 
1. LA COMUNICACIÓ HUMANA
S'han comentat les pàgines de la 8 a la 15.
S'han vist les activitats 1, 2, 3a, 3b, 3c, 3e, 3f, 3g, 3i, 4, 6, 7, 10 i 11
2. QUÈ ÉS UN TEXT?
De la pàgina 20, "Què és un text?". De la pàgina 21, "Parts que integren el text" i activitat 2. Activitats 3 de la pàgina 22.
Propietats del text: l'adequació. Pàgines 22 i 23.
Activitat 5 de la pàgina 23.
Activitats 6 i 7 de la pàgina 24.
La coherència (només els punts 1 i 2 i les propietats dels paràgrafs). Pàgines 24, 25 i 26.
Activitat 10 de la pàgina 27.
La cohesió. Pàgines 28 i 29.
Activitat 15 de la pàgina 31.
La classificació dels textos. Pàgines 35, 36 i 37.
Activitats 2 i 3 de la pàgina 37 i 5 de la 38.
BLOC 2
1. NIVELLS DE L'ANÀLISI LINGÜÍSTICA
S'ha vist el text 3 de les pàgines 98 i 99.
S'ha fet l'activitat de la pàgina 99.
2. NIVELL FONÈTIC I FONOLÒGIC
S'han explicat les característiques dl sistema vocàlic i el sistema consonàntic; pàginez 100, 101 i 102.
S'ha comentat el punt 2.3 (interferències vocàliques) de la pàgina 103.
3.  APROFUNDIMENT DE L'ORTOGRAFIA
S'ha vist la separació sil·làbica en diftongs, dígrafs i geminacions, de les pàgines 104 i 105.
S'han fet les activitats 4, 5, 6, 7 i 8 de les pàgines 106 i 107.
L'ús del guionet. Activitats 11, 12 i 13 de la pàgina 108.
Apostrofació. Activitats 15 i 16 de la pàgina 109.
L'article neutre. Activitat 21 i activitat de reforç.
La dièresi. Activitats 23, 24, 25, 26 i 27 de la pàgina 112.
L'accentuació. Activitats de la 29 a la 45 de les pàgines 115 a la 117.
Consonants oclusives sordes i sonores. Activitat 47 de la pàgina 118.
Consonants palatals sordes i sonores. Activitats 49, 50 i 51 de la pàgina 119 i 52, 53 i 54 de la 120.
Consonants fricatives alveolars. Activitat 56 de la pàgina 121.
Bilabials i labiodentals. Activitat 58 de la pàgina 122 i de la 59 a la 63 de la pàgina 123.

BLOC 3
1. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Pàgines de la 174 a la 178. Recordeu l'esquema de les variacions.
S'han realitzat les activitats 4 de la pàgina 178 i 5 de la pàgina 179.
2. TIPUS DE REGISTRES LINGÜÍSTICS
S'han vist els registres col·loquial, vulgar, literari, científic, periodístic, pubicitari i jurídic i administratiu. COMPTE perquè s'han donat amb apunts!
BLOC 4
- APUNTS SOBRE ELS ORÍGENS DE LA LLENGUA
1. LA LLENGUA ABANS DEL SEGLE XX
Quadres de les pàgines 238, 240, 242 i text 167 de la pàgina 243
2. LITERATURA TROBADORESCA
Recorda que més amunt tens el resum del tema
Activitat 1 de les pàgines 244 i 245. Activitat 4 de les pàgines 245 - 246. Activitat 5 de les pàgines 246 i 247. Quadre de la pàgina 248. Activitats 8 i 9 de la pàgina 249. Activitats 10 i 11 de la pàgina 250.
3. LA LITERATURA PRIMERENCA I RAMON LLULL
Totes les activitats referides a Ramon Llull entre les pàgines 252 i 258

MATÈRIA SEGONA AVALUACIÓ
BLOC 1

6. EL TEXT DESCRIPTIU I EL TEXT NARRATIU
Text 35 sobre els textos descriptius de les pàgines 57 i 58.
Activitats 4, 5 i 7 de la pàgina 61.
Text 38 sobre les característiques de la narració de les pàgines 61 a 66;  també  ha estat donat amb apunts.
Activitat 10 de la pàgina 66 i 12 de la pàgina 67.
7. TEXTOS ARGUMENTATIUS
Apunts sobre les característiques dels textos argumentatius
Activitats sobre el text 50 de la pàgina 77

BLOC 2

4. NIVELL MORFOLÒGIC
Text 77 sobre els monemes de les pàgines 124 i 125.
Activitats 1, 2 i 3 de la pàgina 126.
Text 78 sobre els determinants de la pàgina 127.
Activitat 5 de la pàgina 127.
Textos 80 i 81 sobre el nom de les pàgines 128 i 129.
Activitats 8 i 9 de la pàgina 129.
Text 82 sobre l'adjectiu de la pàgina 130 i activitats 12 i 13 de la pàgina 130 i 15 de la 131.
Apunts sobre els pronoms febles i activitats 19, 20 i 21 de la pàgina 133 i 16, 17 i 18 de la 169.
Textos 86 i 87 sobre el verb de les pàgines 134 i 135.
Activitat 26 de la pàgina 135; 27, 28, 29, 30 i 31 de la pàgina 136; 32, 33, 34 i 35 de la 137 i 36 de la 138.
Text 37 de la pàgina 93 sobre l'adverbi i activitats 38 i 39 de la pàgina 139.
Text 94 de la pàgina 140 sobre preposicions i conjuncions i activitat 42 i 43 de la pàgina 141.
Activitats 44 i 45 de la pàgina 142 sobre presposicons i conjuncions.

BLOC 3

3. VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ
Quadre de la pàgina 189.
Activitats 15 i 16 de les pàgines 200 i 201.
Activitat 20 de la pàgina 202 i 21 de la 203.
Audició de cançons de les diferents varietats diatòpiques del català.
Prova de les comarques valencianes.

BLOC 4

10. LA NOVEL·LA CAVALLERESCA
Text 20 de les pàgines 299 i 300.
Resum del text 3 de les pàgines 300 i 301
Curial e Güelfa: activitats 4 i 5 de la pàgina 302. Activitat 8 de la 303; 11 de la 304 i 13 de la 305.
Tirant lo Blanc: activitats 14 i 15 de les pàgines 306 i 307; activitats 16 i 17 de les pàgines 308 i 309; activitats 18 i 20 de la pàgina 310 i activitat 22 de la 312.
Lectura comentada de l'obra de teatre Tirant lo Tirant.

MATÈRIA TERCERA AVALUACIÓ
BLOC 2


5. NIVELL LÈXIC I SEMÀNTIC
Conceptes bàsics; pàgines 143 i 144.
L'ordre alfabètic: lletres modificades, dígrafs i termes compostos.
Flexió, derivació, habilitació, composició, reduplicació, truncament i sigles.
Apunts sobre les sigles.
Activitats 8, 9 i 10 de la pàgina 149.

BLOC 3

Apunts de sociolingüística.

CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

Les proves objectives realitzades al llarg del curs es valoraran de la següent manera:

-Apartat A : 60%

Aquest apartat inclourà qüestions sobre història de la llengua, història de la literatura i exercicis sobre gramàtica normativa. Els exercicis sobre gramàtica normativa i l’apartat B constitueixen una matèria progressiva i acumulable al llarg de totes les proves objectives.

-Apartat B: 30%

Comentari d’un text literari.

-Apartat C: 10%

Control de lectura o treball sobre les obres o els textos proposats pel professorat.

Cada falta d’ortografia descomptarà 0.05 (sense comptar les repetides) fins un màxim del 50% del valor de cada pregunta.

L’avaluació serà continuada, per tant, l’examen de la segona avaluació tindrà uns mínims de literatura de la primera avaluació; la literatura impartida en la segona avaluació i la gramàtica normativa d’ambdues avaluacions. La tercera avaluació contindrà uns mínims de literatura de la primera i la segona, la matèria de literatura de la tercera avaluació i els exercicis de gramàtica normativa de tot el curs.

L’apartat B correspon al comentari de text, que s’anirà explicant progressivament al llarg del curs; la matèria és acumulable i la nota formarà part del total de la nota de l’avaluació amb el tant per cent ja detallat.

La qualificació final serà la mitja aritmètica de les notes obtingudes en les avaluacions, en cas que la tercera avaluació s’haja suspés amb una nota de quatre. Així mateix, l’alumne que haja suspés la tercera avaluació farà una recuperació d’aquesta.


PROVA DE SETEMBRE

Aquesta prova respectarà els criteris i els instruments proposats per a l’avaluació del procés.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER ALS EXÀMENS DE PENDENTS DE PRIMER DE BATXILLERAT

Aquells alumnes de segon de batxillerat que tenen pendent aquesta matèria realitzaran una prova que respectarà els criteris i els instruments proposats. Es realitzarà un examen de tota la matèria pendent al mes de gener i, si és necessària, una recuperació al mes de maig.


LLIBRE DE TEXT

Valencià: llengua i literatura. Batxillerat 1, Ed. Tabarca

LLIBRES DE LECTURA

1a AVALUACIÓ Demà a les tres de la matinada Pere Calders Ed. 62
2a AVALUACIÓ Tirant lo Tirant Rafel Santapau Ed. Bromera
3a AVALUACIÓ A cau d’orella Carme Miquel Ed. Tàndem